DISCOBOLUS

El Discòbol captura l'atleta en l'instant crític abans del llançament: quan la força, la concentració i l'impuls s'han comprimit en un sol gest. Vist des de dalt, el llançador de disc gira dins el cercle, el seu cos esdevé el centre d'una òrbita invisible carregada d'energia potencial.

L'arena circular és més que un límit esportiu. Es converteix en una metàfora de la disciplina, el control i els límits dins dels quals s'aconsegueix un rendiment extraordinari. L'ombra allargada de l'atleta ressona amb el seu moviment per terra, creant una segona figura i emfatitzant la fràgil transició entre la intenció i l'acció. Aquesta interpretació reflecteix fidelment la descripció que fa l'artista del cercle com una òrbita que conté l'energia en el seu límit.

El títol també estableix un diàleg amb l'ideal clàssic del Discòbol, però l'Olesia desplaça l'èmfasi del cos atlètic perfeccionat a la intensitat psicològica de la competició. La seva pràctica figurativa contemporània utilitza l'esport com una expressió de concentració, equilibri i estats interns, més que no pas com una simple competició.

Tot està contingut dins del cercle —força, tensió i concentració— fins a l'instant en què l'atleta ho deixa anar.