Quan la humanitat mira al cel, neix l'art
Des del principi de la civilització, l'univers ha estat una de les fonts d'inspiració més grans de la humanitat. Abans que la ciència expliqués els moviments dels planetes i els estels, els artistes transformaven els fenòmens celestes en mites, símbols i visions espirituals.
Un eclipsi, un cometa, el moviment dels planetes o l'infinit cel nocturn han representat sempre alguna cosa més enllà del visible: misteri, transformació, destí i la cerca de significat.
Beyond the Eclipse explora com els artistes al llarg dels segles han interpretat el cosmos —des de les civilitzacions antigues observant el firmament fins als creadors contemporanis que transformen galàxies, llum i energia còsmica en nous llenguatges visuals.
El cel antic: déus, mites i ordre còsmic
Per a les cultures antigues, el cel no estava separat de la vida humana. El moviment del sol, la lluna i els planetes determinava els calendaris, l'agricultura i els rituals religiosos.
Els artistes egipcis representaven el déu sol Ra viatjant a través del firmament. La mitologia grega va transformar planetes i constel·lacions en històries de déus i herois. Els maies van desenvolupar un coneixement astronòmic sofisticat i van incorporar els cicles celestes a la seva arquitectura i art.
L'univers s'entenia com un sistema viu, on la humanitat existia en harmonia amb les forces còsmiques.
L'art era un pont entre la Terra i el cel.
El Renaixement: del cosmos diví a l'univers científic
Durant el Renaixement, la visió de l'univers va canviar radicalment.
Els artistes van començar a combinar filosofia, matemàtiques i observació. La figura humana es va situar al centre del món conegut, però la curiositat pel cel es va expandir.
Els descobriments de Galileo Galilei i d'astrònoms posteriors van transformar la comprensió de l'espai que tenia la humanitat. El telescopi va revelar que l'univers era molt més gran del que s'havia imaginat anteriorment.
Els artistes van respondre explorant idees sobre l'infinit, la perspectiva, la llum i la relació entre els humans i el cosmos.
El cel ja no era només un regne espiritual; es va convertir en un lloc de descobriment.
El romanticisme i el sublim: l'univers com a emoció
Al segle XIX, els artistes es van allunyar de les interpretacions purament religioses o científiques i van començar a explorar l'experiència emocional de la natura.
El cel nocturn es va convertir en un símbol d'infinit, solitud i vulnerabilitat humana.
Artistes com Caspar David Friedrich van retratar humans davant de vastos paisatges, recordant als espectadors l'escala immensa de la natura.
El cosmos es va convertir en un mirall per a les emocions humanes: meravella, solitud, esperança i transcendència.
L'art modern: de l'espai visible als universos interiors
El segle XX va portar una transformació radical.
Els artistes ja no necessitaven representar l'univers de manera realista. En canvi, van explorar idees còsmiques a través de l'abstracció, el color, el moviment i l'emoció.
El descobriment de galàxies més enllà de la Via Làctia, l'exploració espacial i les primeres imatges de la Terra des de l'espai van canviar la percepció de l'existència de la humanitat.
Els artistes abstractes van començar a crear els seus propis universos:
- camps de color que suggerien energia còsmica;
- estructures geomètriques inspirades en el moviment planetari;
- formes orgàniques que recordaven cèl·lules, nebuloses i galàxies.
El cosmos va esdevenir no només alguna cosa fora de nosaltres, sinó alguna cosa dins nostre.
L'era espacial: quan la humanitat va arribar als estels
La cursa espacial del segle XX va crear una nova relació cultural amb l'univers.
Les primeres imatges de la Terra des de l'espai van canviar la manera com la humanitat es veia a si mateixa: un planeta fràgil surant en un cosmos immens.
L'exploració espacial va inspirar generacions d'artistes, dissenyadors i cineastes. La ciència-ficció es va convertir en un nou llenguatge artístic, imaginant mons futurs, civilitzacions llunyanes i dimensions desconegudes.
L'univers va esdevenir un espai de possibilitats.
La col·lecció
Aquesta llarga conversa entre les persones i el cel encara continua, i Beyond the Eclipse és el nostre intent d'aplegar el capítol present d'aquesta història en un sol lloc. Vint-i-dues obres de vuit artistes, realitzades entre 2014 i 2026, en pintura, fotografia, mitjans digitals i tèxtil teixit.
No il·lustren l'astronomia. Mikha-ez, que té un doctorat en belles arts i ha exposat tres vegades al Museo de Salamanca, treballa amb meteorits i cartografia com a material més que com a subjecte. Kasimir de Dalmau Oriol pinta eclipsis dedicats a Fernando Pessoa i Léopold Sédar Senghor. Katherine Zora-Vecchiarelli pinta cometes, forats negres i ocells mirant amunt a una escala que cap sobre un escriptori.
Els preus van dels 315 als 19.980 dòlars, de manera que la col·lecció conté tant una primera adquisició com una obra que defineix l'estil d'una habitació dins del mateix marc de pensament. L'enviament està inclòs a tot el món i assegurat pel seu valor total, amb catorze dies de termini per a devolucions.